Aquest blog està destinat a tota aquella gent que s’interessa per la nostra llengua: el valencià.
La llengua és un instrument de comunicació i principal ferramenta de relació entre essers humans. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el valencià és l’idioma propi de la Comunitat Valenciana, que forma part del sistema lingüístic dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó.
Nosaltres, com a futures docents, sentim la necessitat de poder impartir la nostra assignatura en la nostra llengua pròpia. Motiu pel qual estem realitzant el curs de Capacitació de Valencià.
Dins d’aquest curs s’inclou l’assignatura d’Iniciació a l’Educació Literària i Lingüística. El nostre objectiu en aquesta assignatura és aprendre a ensenyar la llengua i per aquest motiu em creat aquest blog on escriurem sobre diversos recursos per a que el lector puga conèixer-la i accedir a diversos recursos per a millorar el seu coneixement.
Les cançons són un bon recurs per a l’aprenentatge d’una llengua, així com per aprendre a escoltar, a més a més tenen la capacitat d’introduir-nos en la cultura de la llengua que estem aprenent. Per aquest motiu ficarem diverses entrades amb grups que canten en la nostra llengua.
Comencem amb Obrint pas, un grup molt valorat arreu del món que començà la seua història a la dècada dels 90. Les seues cançons són molt mogudes, amb una barreja entre rock, punk i ska; i a més a més, inclouen sons valencians tradicionals amb l’afegit de la dolçaina. Els temes de les seues lletres són de temàtica socials, denúncia i defensa de les tradicions i la llengua.
Per a que veieu com triomfen, us deixem un vídeo d’un concert seu a Japó:
Els jocs de Rol no tenen bona publicitat, és cert que els mitjans de comunicació no ens parlen dels seus beneficis, més bé ens conten les conseqüències de la seua mala aplicació.
Però aquesta tècnica és un bon mètode per aprendre a comunicar.
Els psicòlegs utilitzen els Role playings. Moltes persones pateixen problemes d’ansietat quan tenen que afrontar situacions socials: fer una exposició en públic, fer una sol·licitud, resoldre un conflicte amb algú…
En primer lloc hem d’aclarir que l'ansietat controlada és positiva i facilitadora, és la que ens motiva per a fer les coses, si fórem passius i no tinguérem una mica d’ansietat no ens motivaríem i seriem subjectes inactius. Però aquesta ansietat positiva es transforma en una gran barrera a salvar quan no som capaços de controlar-la.
Un generador potent d’ansietat és el desconeixement. Si ajuntem la por a les situacions i el desconeixement tenim l’escenari muntat per a que l’afrontament siga missió impossible.
El truc està en muntar un escenari fictici en el que cadascú viurà la situació que tem. Aquestes situacions estan basades en la realitat però el fet de ser fictícia li lleva un alt grau de rellevància.
Juguem a ser aquells personatges que no seriem mai en la realitat: el xic expressiu i comunicatiu, la xica segura d’expressar clarament allò que pensa…
Vos fem una proposta: utilitzar els Jocs de Rol com a tècnica didàctica per a practicar l’expressió oral.
Els jocs de rol són uns jocs narratius que es basen en fer teatre, de manera que els jugadors es converteixen en els personatges d’una aventura fictícia.
El funcionament és molt fàcil, a molts de vosaltres ja us sonarà gracies a alguns videojocs:
1º Necessites un màster, aquest inventarà la història i farà la veu del narrador. Amb l’ús de la paraula haurà de traslladar la vostra imaginació i indicar les diverses situacions a les que s’enfronten els vostres personatges (una lluita, una negociació, resoldre un enigma...).
2º Cada jugador crea un personatge, seguint unes normes i utilitzant unes fitxes, els podreu dotar de diverses habilitats de manera que al final tots estaran equilibrats i podreu unir els vostres coneixements per a resoldre l’argument.
3º Els vostres personatges evolucionen, segons si ho heu fet bé o mal el màster decideix si vos dona noves habilitats o si en lleva.
Com vegeu és un joc de grup, que pot ser tant competitiu (uns contra altres) com col·laboratiu (treballant en equip). Els límits els posa la vostra imaginació.
Podeu decidir també entre dues modalitats:
-El joc de taula: tots us senteu en una taula i desenvolupeu el joc sols amb les vostres paraules, paper i llapis.
-El joc en viu: interpreteu els papers dels vostres personatges amb tot el vostre cos, com si fóreu a un teatre.
Teniu en compte que tot és molt improvisat, els jugadors s’assabenten de la història segons el narrador va contant-la, però alhora, segons com reaccionen els jugadors, aquesta anirà per un camí o per un altre; de manera que una mateixa història amb un narrador diferent o amb personatges diferents sempre tindrà finals diversos.
Els jocs en si podeu comprar-los o inventar-vos-els, si busqueu per internet també podeu trobar gent que a creat un joc de rol i el comparteix de manera gratuïta i legal.
En definitiva, tant els Rolle Playing com els Jocs de Rol són una bona ferramenta per a practicar l’expressió oral de manera interactiva, ja siga recreant una situació real o com fictícia, i podem utilitzar-ho tant a l’aula amb els alumnes com a casa per tal de divertir-nos.
Com a exemple de joc que podeu trobar al mercat, us deixo una imatge de “Aquelarre”, un joc de rol espanyol per a recrear l’època medieval de la Península Ibérica, el qual es barreja la nostra història real amb els mites i creences del moment.
I coma a punt i final per avuí, us deixem amb el record d'una sèrie molt clàssica de la tele basada en un dels jocs de rol més populars: Dungeons & Dragons:
Quan aprenem una llengua se sol deixar una mica de banda l’expressió oral, pot ser perquè el professor té por que la classe s’escarote, o no trobem amb qui poder mantenir una conversa, o no sabem quina situació imaginar-nos, ens fa vergonya, ens resulta forçat... Com siga, sempre ens deixem l’expressió oral una mica de banda. Per tal d’animar-nos a parlar, tant entre amics com amb desconeguts, us presentem una sèrie de jocs on l’element principal és la parla.
Once upon a time
A Espanya podeu trobar-lo en Castellà “Érase una vez...” tot i que ja s’ha anunciat que l’empresa Edge traurà una versió en Català.
Es tracta d’un joc narratiu utilitzant cartes il·lustrades, amb elles els jugadors han d’inventar-se una història i guanya el que aconsegueixi quedar-se sense cartes. L’objectiu és divertir-se contant una bona història.
Les normes són fàcils:
1º Es reparteixen una sèrie de cartes d’història a cada jugador i un final al que deuen arribar-hi (la carta anomenada “Van viure feliços per sempre”).
2º Comença un jugador a contar la història mentre els altres utilitzen les seves cartes per interrompre’l i furtar-li el paper de narrador. Qui li furta el paper de narrador continua contat la història com vulgui.
3º Guanya el jugador que llance totes les cartes i acabe contant el final que li ha tocat.
D’aquesta manera, a més de divertir-vos parlant desenvolupareu la vostra imaginació i les cartes tenen l’afegit d’estar il·lustrades amb dibuixos molt macos basats en contes típics de la fantasia.
Ja som en Nadal i els cors s’omplin de bons desitjos: Pau, Salut treball que elproper any es compleixin tots els nostres desitjos… Que trist que sols dure unes dies,vos fem una proposta, ja sabem que Nadal no poden ser tots els dies però els bons desitjos si poden durar en els nostres cors. Que bonic dir: hui 6 d’agostdesitge que tingues felicitat i sort en tot en el que emprengues. Perquè no!
“ No deixes que ningú et diga quan és l’hora de ser Feliç,tots els dies són un bon moment”
La nit de Nadal
és nit d'alegria
el fill de Maria
és nat al portal.
Et farà ric dosser
la nit estrellada;
la blanca nevada
llençol et vol fer.
Perquè tinga son
en esta nit sant
sa mare li canta
non-non, la non-non.
Pastor dels serrats,
pastors de la plana,
porteu-li la llana
dels vostres ramats
No plores, fillet
que et vetla la mare;
adorm-te que el pare
et fa un bressolet.
Veniu si voleu
besar ses galtes
veniu de puntetes
i no el desperteu.
Te'l fa de marfil
i fusta olorosa;
per jaç, dins li posa
poncelles d'abril.
Non-non, la non-non
perleta del pare
reiet de la mare
del cel i del món.
Hi ha que tenir en compte que una bona manera d’aprendre una llengua és el fet d’escoltar-la, aprofitar-ne qualsevol moment per escoltar: televisió, radio, cançons... el que us vinga al cap.
Així, de cara als Nadals ens agradaria compartir amb vosaltres un programa que veia de jove, per a una persona a qui li agraden les històries i l’art és tot un goig, sense importar l’edat que tinga. És tracta del programa del canal Super3 “Una mà decontes”, el qual podeu trobar també a internet.
A la seua, web no sols podreu gaudir de tota classe de contes clàssics arreu del món, sinó de tota una sèrie de tallers per tal de crear els vostres propis contes. Podreu practicar la llengua de maneres diverses: contar el conte, escriure subtítols i es clar: escoltar-los.
Des d’así us animem a expressar-vos a través dels contes, i recordeu que mai s’és massa major per gaudir d’un bon conte.
Per obrir-vos la boca, deixem así el conte preferit de la Neus: “-L’Emperador està nuet!! L’Emperador està nuet!!”
Ja de ben jove vaig perdre l’interès en la televisió autonòmica de la Comunitat Valenciana, en Canal9. Amb una programació forta parlada en castellà, unes traduccions mediocres i uns noticiares políticament molt poc objectius; puc dir que des de les sèries Bola de Drac i Musculman no he tornat a seguir cap programa de la nostra televisió.
Tot i això he trobat un programa que ha aconseguit mantenir el meu interès: Trau la llengua. Un programa dedicat de ple al coneixement de la llengua del territori valencià. Presentat per Eugeni Alemany, cada setmana es tria un tema –menjars típics, feines tradicionals, festes populars...- i viatgen per pobles de la Comunitat explicant paraules relacionades, els seus orígens, la seua pronúncia segons zones i moltes altres qüestions.
Si bé no és un dels millors programes que he vist, la intenció i la idea com a forma de millorar el coneixement de la llengua valenciana és el que m’ha atret. Com que a més el fan els diumenges a l’hora de sopar, el seguim tota la família i després aprofitem per parlar de quines paraules ens han semblat més curioses, quines coneguem nosaltres o tractem de pronunciar el travallengua que han proposat. Vaja, que està resultant ser un bon programa educatiu per a tota la família.
