Ensenyar amb la boca tancada.

La primera cosa que crida l’atenció d’aquest llibre és sens dubte el títol, com podem ensenyar amb la boca tancada? És a dir, sense parlar.

Parem-nos a pensar uns minuts sobre les nostres classes, que passa més temps fent un professor a la classe? Parlar, Escoltar, Escriure o Llegir?

I què passen més temps fent els alumnes? Parlar, Escoltar, Escriure o Llegir?
Si sou docents segurament la resposta serà parlar, explicant la lliçó.

Si sou alumnes segurament el que més feu siga escoltar l’explicació del professor.
Desafortunadament el fet que els professors passen hores parlant i explicant el tema no sempre significa que els alumnes l’estiguen aprenent. Per això, l’autor de “Ensenyar amb la boca tancada”, en Don Finkel, ens planteja un llibre per a reflexionar sobre los nostres tècniques d’ensenyança i que siguen els propis alumnes els que construeixquen el seu aprenentatge a través de la inducció.

Tot i que el llibre està escrit per un professor d’universitat que es dedica a la filologia i el llibre està basat sobre tot en la seua experiència, el fet que ens ajude a reflexionar sobre les nostres classes i com les conduïm pot servir-nos per a replantejar-nos com ensenyem i com millorar-ho.
Per això us recomanem aquest llibre, no es tracta d’un manual i de segur no us deixarà indiferents.

Els Pets

Continuem amb més música, aquesta vegada amb Els Pets, un grup de pop rock amb més de dues dècades a sobre al llarg de les quals els ha donat per a evolucionar molt, els seus temes són sobre tot socials.
Jo els vaig conèixer de jove gràcies al meu oncle,  tot i que no soc una persona molt musical les seues cançons tenen un ritme d’allò més per a escoltar-los mentre neteges la casa.

Aquí us deixem la cançó Pau amb una temàtica molt actual:

Pau treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d'amagat

d'una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il•legal

i a l'habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.

Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera
Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra
Pau demà tornarà a començar.

Pau te proves cada dia
de la pornografia que escampa
el mon neoliberal.

Pau hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.

Pau no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral.

Però per dormir tranquil
ha de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

La Comunicació Emocional

LA IMPORTANCIA DE LA COMUNICACIÓ EMOCIONAL A LES AULES.

No importa l’assignatura que imparteixes ni l’edat dels teus alumnes,  queda clar que la comunicació és el més important per a que tant alumnes com professors  complisquen els seus objectius en l’aula.

Fem una proposta: 

A l’inici de tot curs escolar arribes a l’aula i et trobes en un grup de xiquets o joves dels quals l’única informació que tens és el seu expedient acadèmic (o ni això). I desgraciadament en la teua programació sols es fa referència als objectius a aconseguir a nivell acadèmic, però no et diuen la millor forma  per a aconseguir-los. 

Hi ha  una cosa clara, si els teus alumnes no tenen ni entenen que és o com és una bona expressió oral, ho vas a tindre més difícil si cal.

Anem a dedicar la primera setmana a treballar-la.

Hem de ser conscients de les diferents parts que conformen el  procés comunicatiu i quan diguem açò no parlem del clàssic esquema: (EMISSOR-MISSATGE-RECPTOR), sinó dels tipus de comunicació: VERBAL, NO VERBAL I PARAVERBAL.

Coneguem la regla de Mehrabian? Es clar que en l’aula es dona més importància a les dades donades i no tant a com les donem i estem en un error.

Per què no treballem un poc la intel·ligència emocional? És a dir, per què no treballem també el món de les emocions, si ho fem així se n’adonareu que millorarà i molt la vostra forma de transmetre la informació als alumnes perquè tindreu molt en conte el vostre  llenguatge  PARAVERBAL. 

LA REGLA DE MEHRABIAN:

Albert Mehrabian és un antropòleg que realitzà un estudi sobre la importància de la transmissió d’emocions en el procés comunicatiu. Els resultats als que va arribar foren sorprenents: el llenguatge VERBAL (el que es diu) té una participació poc important en la comunicació d’emocions i sentiments, a penes un 7%, el llenguatge PARAVERBAL (entonació, projecció, to, èmfasi, pauses, ritme...) té una importància del 38% i per últim el llenguatge NO VERBAL (gestos, postures, mirades, respiració...) té una rellevància del 55%. Evidentment tot ha de ser un conjunt, és a dir, el llenguatge verbal ha d’anar coordinat amb el no verbal i paraverbal, en cas contrari creuríem el missatge que ens dona el cos abans que el que ens dona la paraula.

 

Evidentment, la regla de Mehrabian fa referència a la transmissió d’emocions i està clar que en una classe ens interessa el contingut de la matèria a donar, el llenguatge verbal adquireix quasi la totalitat de la importància, però no hem de perdre de vista que la forma en la qual exposem el material causarà un efecte o un altre en els receptors facilitant o dificultant l’assimilació de la informació. 

Per tant, hem de ser capaços de prestar atenció en coordinar els nostres missatges verbals, no verbals i paraverbals. Recorda que fins un xiquet és capaç de detectar inconsistències entre ells.