Què trobareu ací?

Aquest blog està destinat a tota aquella gent que s’interessa per la nostra llengua: el valencià.

La llengua és un instrument de comunicació i principal ferramenta de relació entre essers humans. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el valencià és l’idioma propi de la Comunitat Valenciana, que forma part del sistema lingüístic dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

Nosaltres, com a futures docents, sentim la necessitat de poder impartir la nostra assignatura en la nostra llengua pròpia. Motiu pel qual estem realitzant el curs de Capacitació de Valencià.

Dins d’aquest curs s’inclou l’assignatura d’Iniciació a l’Educació Literària i Lingüística. El nostre objectiu en aquesta assignatura és aprendre a ensenyar la llengua i per aquest motiu em creat aquest blog on escriurem sobre diversos recursos per a que el lector puga conèixer-la i accedir a diversos recursos per a millorar el seu coneixement.

Firmat:

Neus Cuenca Luna

Verònica Ballester Soriano

dimarts, 3 de gener del 2012

Expressió oral a l’aula de plàstica.


Com que a l’aula de plàstica treballem principalment amb imatges i amb les mans, molts professors eviten –de manera voluntària o involuntària- tractar la competència comunicativa a les seues classes. Tanmateix, parlar i escoltar també formen part de la comunicació i són dues qüestions que si podem tractar sense massa problemes a través de les imatges: fent descripcions, opinant, donant informació...

Al bloc mirarem de compartir activitats i opinions que puguen servir-vos per a tractar l’expressió oral a l’aula d’Educació Plàstica i Visual. Comencem amb alguns consells bàsics:
  •      No tindre por a que la classe s’escarote, és normal quan tens a 20 o 30 persones tots tractant de donar la seua opinió alhora. Fins i tot entre adults ens passa.
  •   No tindre por al silenci, els nens necessiten temps per a pensar la resposta o reunir valor per dir-la en veu alta. Cal saber esperar i no respondre nosaltres per ells.
  •   Una opinió és personal i intransferible, com a professors hem de deixar que s’expressen obertament sense corregir-los encara que de vegades la nostra opinió no coincideixi. El que per a nosaltres és alegre, per a un altre pot semblar trist.
  •  Els professors també som persones i no tenim perquè saber-ho tot, no tingueu por de dir que no sabeu perquè una imatge és com és o perquè us fa sentir de tal manera.
  •  Cal evitar expressions del tipus: “no, estàs equivocat” o “no és això”, perquè ens arrisquem a que es tanquen i ja no vulguin participar; si és inevitable, millor corregir-los en positiu: “si, tens raó, tot i que jo opine...”, “molt ben vist, i t’has fixat també que...?”...

A l’hora d’elegir les imatges:
  •  Mai doneu per suposat que els nens no entendran una imatge, segurament us sorprendran. 
  • L’edat no deu determinar el tipus d’imatge sinó el tipus de pregunta o el vocabulari que utilitzarem per a tractar-la.
  •  Les imatges no estan sols a l’art clàssic: còmics, grafitis, il·lustracions, anuncis, pel·lícules... poden també donar peu a parlar sobre com veure.
  •  Hem d’incloure tota classe d’imatges, no podem limitar-nos a imatges que a nosaltres ens agraden o també els limitarem a ells.
  •  Podem aprofitar les imatges per a tractar temes transversals, mostrar obres d’artistes femenines o d’altres països i cultures per tal de fomentar la tolerància.

Si se us ocorren consells per a parlar d’art a l’aula de plàstica no dubteu a deixar-los en comentaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada