Com que a l’aula de plàstica treballem principalment amb imatges i amb les mans, molts professors eviten –de manera voluntària o involuntària- tractar la competència comunicativa a les seues classes. Tanmateix, parlar i escoltar també formen part de la comunicació i són dues qüestions que si podem tractar sense massa problemes a través de les imatges: fent descripcions, opinant, donant informació...
Al bloc mirarem de compartir activitats i opinions que puguen servir-vos per a tractar l’expressió oral a l’aula d’Educació Plàstica i Visual. Comencem amb alguns consells bàsics:
- No tindre por a que la classe s’escarote, és normal quan tens a 20 o 30 persones tots tractant de donar la seua opinió alhora. Fins i tot entre adults ens passa.
- No tindre por al silenci, els nens necessiten temps per a pensar la resposta o reunir valor per dir-la en veu alta. Cal saber esperar i no respondre nosaltres per ells.
- Una opinió és personal i intransferible, com a professors hem de deixar que s’expressen obertament sense corregir-los encara que de vegades la nostra opinió no coincideixi. El que per a nosaltres és alegre, per a un altre pot semblar trist.
- Els professors també som persones i no tenim perquè saber-ho tot, no tingueu por de dir que no sabeu perquè una imatge és com és o perquè us fa sentir de tal manera.
- Cal evitar expressions del tipus: “no, estàs equivocat” o “no és això”, perquè ens arrisquem a que es tanquen i ja no vulguin participar; si és inevitable, millor corregir-los en positiu: “si, tens raó, tot i que jo opine...”, “molt ben vist, i t’has fixat també que...?”...
A l’hora d’elegir les imatges:
- Mai doneu per suposat que els nens no entendran una imatge, segurament us sorprendran.
- L’edat no deu determinar el tipus d’imatge sinó el tipus de pregunta o el vocabulari que utilitzarem per a tractar-la.
- Les imatges no estan sols a l’art clàssic: còmics, grafitis, il·lustracions, anuncis, pel·lícules... poden també donar peu a parlar sobre com veure.
- Hem d’incloure tota classe d’imatges, no podem limitar-nos a imatges que a nosaltres ens agraden o també els limitarem a ells.
- Podem aprofitar les imatges per a tractar temes transversals, mostrar obres d’artistes femenines o d’altres països i cultures per tal de fomentar la tolerància.
Si se us ocorren consells per a parlar d’art a l’aula de plàstica no dubteu a deixar-los en comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada